Si encara hi són, és perquè ningú no ha encès la motoserra.

Al davant, el símbol.
Al darrere, la llista sencera: noms, organismes, subvencions i estructures que fa anys que creixen sense control. Una enumeració llarga, densa i incòmoda que converteix el jersei en alguna cosa més que una peça de roba: una declaració.

No és només estètica. És context. És memòria. És crítica.

Un jersei pensat per portar el missatge clar, també quan baixa la temperatura.