Segons la revista digital spiked-online.com:

«Avui en dia qui critica el multiculturalisme és titllat ràpidament de reaccionari o acusat de ser d’extrema dreta. En canvi, qui defensa el multiculturalisme se’l considera progressista o d’esquerres. Però no sempre ha estat així. El multiculturalisme representa l’antítesi dels principis d’igualtat i germanor universal de la humanitat defensats per la Il·lustració. En canvi la fetitxització del particularisme ètnic ha estat tradicionalment un principi quintaessencial de la dreta. L’idil·li de les esquerres amb el multiculturalisme és una traïció en tota regla als seus postulats tradicionals nascuts de la Il·lustració.»

És la primera vegada que es tradueix aquest llibre en una altra llengua, el qual es contextualitza amb un pròleg que analitza quin és l’estat actual del multiculturalisme a Catalunya.

Des de l’Holocaust i Hiroshima, Occident ha perdut la fe en la raó i la ciència com a motors de progrés, i ja molt abans va perdre la fe en la Fe. Tot plegat està abocant Occident al buit espiritual. Anem camí de ser una civilització sense ànima, i com a conseqüència el relativisme va ocupant més i més espais en la nostra societat. Un dels corol•laris més evidents i amb més impacte social d’aquest relativisme creixent és el multiculturalisme: o sigui, la doctrina que no hi ha cultures superiors o inferiors a d’altres. Una doctrina que paradoxalment porta molts militants de l’esquerra a justificar o emparar, per exemple, la discriminació de la dona o els homosexuals, actituds habituals en altres cultures que el multiculturalisme mitifica i protegeix a partir del relativisme cultural i d’un cert autoodi occidental.